Que es fotin! (Part II)

Sembla ser que el govern llegeix els meus post per donar resposta a les seves accions més feixistes… I és que la nova noticia és el tancament de Carne Cruda, per que resulta molt cara (molt cara?). Val a dir que el programa havia doblat l’audiència i que és el programa amb més seguidors a les xarxes socials (i amb diferència!). Ara el PP ha posat (enchufat) a un altre director del programa, fent fora a Lara López, qui havia conseguit augmentar els radioespectadors i ha posat a Tomás Fernando Flores

 

Ja fa unes setmanes que felicitavem a RNE pel seu programa i pel seu incissiu contingut, però malauradament avui, hem de canviar el títol del post per que es fotin! a ens tornem a fotre!

Això mostra que cada cop que apareix qualsevol moviment de pensament crític, incissiu i capaç de cambiar consiencies, apareix la tissora del PP i s’ho carrega. Això ja passava amb Franco.

Aqui us deixo un parell de links per a que pogueu llegiur la noticia. En un d’ells hi ha la carta d’acomiadament Juan Gallego, locutor del programa i que no te cap desperdici.

Ànims!! i ja ho diu la cultura popular: “A todo cerdo le llega su san martín!”

webografia
http://blogs.tercerainformacion.es/diseccionandoelpais/2012/08/31/la-policia-del-pensamiento-cierra-carnecruda/

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/08/31/comunicacion/1346416273.html?cid=GNEW970103

Anuncis

arriven els impagaments II

i avui, tal com ens vaticinaven els companys, arriva la noticia.

http://www.324.cat/noticia/1831272/catalunya/La-Generalitat-no-pagara-el-mes-de-juliol-a-entitats-socials-concertades

 

ànims als companys i companyes!

Arriven els impagaments

 

farà una setmaneta que el president de la Generalitat, Artur Mas, planteja al consistòri Català l’autonomia fiscal de Catalunya i intenta arreplegar “socis” en aquesta batalla.

Lluny de posar en conflicte la independència tributària de Catalunya (la qual estic en complet acord, PROU EXPOLI D’ESPANYA A CATALUNYA!), em fa dubtar de la realitat actual. i és que, per la poca experiència que tinc, he pogut comprovar que normalment una noticia d’aquest tipus vé encoberta per un altre de més greu. I el que em fa pensar és: “no estarà pretenent desviar l’atenció de quelcom realment més important?”

Doncs aqui llenço la meva. Fa dos dies va sortir a la premsa nacional que a Catalunya hi havien tres hospitals que no podien pagar les nòmines dels seus treballadors (inclosa la meva companya, que per desgràcia treballa al sector), ni tampoc a proveïdors degut al deute de la Generalitat vers els seus serveis públics.

Avuí la pàgina oficial de facebook de TISOC informa:

“Compartimos un mensaje que hemos recibido vía facebook. NO HAY DERECHO!!!!

“Hola molt bona nit, em poso en contacte amb vosaltres per informar-vos de la greu situació d’algunes de les fundacions i organitzacions de serveis socials de catalunya en aquests ultims dies a causa dels impagaments de la generalitat en els departaments de DGAIA i ICASS on moltes fundacions com ara ( guru) de la qual en soc treballadora no poden ni pagar le snomines dels seus treballadors i ni tan sols pagar proveidors … es una situació insostenible inadmisible de la qual ni usuaris ni treballadors en tenim culpa i per tan reclamem que la generalitat pagui allò que ens deu. Em poso en contacte amb vosaltres per tal de que ens ajudeu a fer difusió i sensibilitzar a la població, que tots s’apiguin el que esta passan i buscar solucions conjuntes i alternatives, se que vosaltres teniu molta magnitut en aixó de la xarxa social i ens serieu de gran ajuda. Att. Ylenia”

Aquest només és un exemple dels múltiples serveis que durant aquests mesos futurs es veuran abocades a la mateixa situació. i per aquest motiu llenço la meva pregunta:

Senyor Mas: No ha tingut temps el seu govern de demanar l’autonomía fiscal? quan el govern de Navarra i país vasc ho van proposar al govern i els hi van acceptar, no era bon moment?

No serà que pretén desviar l’atenció i conseqüentment les responsabilitats de les seves males gestions?

Els nostres impostos els paguem per a que aquests serveis BÀSICS quedin coberts, i no pas per mantidre-us COLLA DE LLADRES!!!

durant aquestes setmanes tot s’esclarirà…

Vaga General en el sector del lleure?

Doncs és possible senyores i senyors!

Fa poc vaig llegir un ultimatum de l’Assemblea d’afiliats al lleure de CCOO que amenaçava en convocar una vaga a Novembre si la situació de la negociació no es redreçava de manera significativa en quant conveni col·lectiu de treballadors i treballadores del Lleure educatiu (link).

Pot ser no és un bon moment de negociació, degut a que no perceibirem gaires millores respecte el conveni passat, però resulta que és un dret que tenim els i les treballadores del lleure i que hem de procurar mantenir, pel nostre bé (sinó a saber quin altre conveni(de merda) ens acull!).

 

PORTEM 576 DIES SENSE CONVENI!

Que es fotin!

Avui us he de confessar que sóc adicte a Radio 3, no sols per la feina que realitzen els diferents professionals que hi treballen i per la qualitat de la música que ens ofereixen dia rere dia, sinó pel seu clar posicionament vers el context en el que vivim; un món on els mediocres són premiats o assoleixen millor posició socio-laboral  i politica, sinó que a més s’envolten de mediocres per no passar desapercebuts. Vaig tenir el plaer d’escoltar la introducció del programa DE “CARNE CRUDA” de camí a casa (ja que sempre escolto aquesta emisora quan condueixo) on amb un contundent “QUE SE JODAN!” iniciava el programa. A continuació i per al vostre deleit us deixo el link amb el text complert, tot i que el programa no te cap desperdici:

http://blog.rtve.es/carnecruda/2012/07/que-se-jodan.html?cid=6a014e6089cbd5970c01774366e593970d

I si, és d’elogiar que uns professionals públics i a sobre d’un mitjà de comunicació tinguin la sensatesa de posar els punts sobre les i.Una cosa que em ronda pel cap és…  “collons, però aquesta emisora no és nacional (i la manté l’estat)?”.

També agraeïxo a Andrea Fabra, que per fí s’hagi tret la mascara i dongui a conèxer la veritable cara de la casta política que tenim per govern. Si, heu llegit bé; dic agraeïxo per que les respostes socials no han trigat gaire a a aparèixer desprès de la ultima ronda de retallades públiques i de la brillant aportació de Andrea Fabra, tot i que ella tan sols va ser la veu del que va succeïr allà per que TOTS sense excepció aplaudíen el discurs (el que donará peu els propers dies, a la retallada més gran de l’estat del benestar des de l’inici de la democràcia) i del qual encara em pregunto… “QUE COLLONS APLAUDIEN?”

Des dels militars fins als moviments socials, de fet tot just ara acabo de rebre un altre convocatòria pel dia 27 de juliol via whats up! Senyores i senyors, és hora de posicionar-se, deixar enrere la mediocritat i posicionar-se, i si ets treballador amb familia, hipoteca i/o lloguer i si tens sort amb feina,  de posicionar-se. Jo sóc un ferm defensor de l’autenticitat, de ser un mateix, de tenir prou llibertat per, escollir, de tenir valors, de disposar d’una opinió pròpia i de defensar-la per damunt de tot. Si realment s’apliquen aquestes cuatre directrius dubto molt que tinguem opinions gaire dispars, tu i jo 😉

En els  propers messos tot es desentrontollarà, d’això estic ben segur. Hem estat capaços de ser un model de referencia en termes de revolució pacifica i social a nivell mundial i davant de la major retallada dels notres drets no podem quedarnos a mitges tintes.Professionals de la gestió Sociocultural… Indigneu-vos!

Perseguint un somni

Ja fa deu anys que treballo en la dinamització sociocultural i durant aquest temps he tingut la possibilitat de viure l’expriència des de diferent tipologies d’equipaments i serveis adreçats a joves. Una experiència enriquidora des del punt de vista de l’atenció directe i de la gestió dels programes i projectes que s’en deriven.

Ara bé, amb els temps actuals i el context socioeconòmic, la crisi, el rescat al sistema financer, etc. em trobo en la tesitura del tancament de l’Equipament juvenil de referència,  dels projectes que es realitzaven, i de la reubicació a un altre equipament on ja es realitzen d’altres activitats i amb diferents col·lectius. Això m’ha fet replantejar quina és la opció d’equipament i servei necessàri i de com adaptar-ho a les necessitats reals de la població juvenil. Perdre l’equipament de referència és una pèrdua de catipal social importantíssim i de segur que la qualitat del projecte i al seva continuïtat es veuran afectades, però a quin nivel??

No obstant, també es planteja una possibilitat, una sol·lució, un reset total en les polítiques i començar de zero, pero amb l’avavntatge d’haver comès suficients errors com per no repetir-los. La possibilitat de perseguir un somni.

He pogut consultar un documetn força interessant (Equipament juvenil) el·laborat per companys i companyes del Barcelonès i el qual planteja infinitats de possibilitats. Però m’agradaría donar un pas més enllà i fer el que aquest estudi no fa: plantejar un model òptim.

Prenent com a punt de partida l’estudi de la diputació de Barcelona dels Equipament juvenil, podem visualitzar una categorització de la tipologia per tres nivells: El primer nivell, que són espais, sales aules força limitades, on es divideixen les accions de dinamització o assessorament/informació i el professional sovint ha d’excercir varies funcions. En el segon nivell, trobem un equipament amb més recursos i espais on fomenta l’espai de relació. L’equip de professionals pot esdevenir variat però amb la pressència d’un dinamitzador i un assessor/informador. I per últim el tercer nivell, un equipament de serveis Integral per a la joventut; amb diferents tipologies de professionals (Directors, dinamitzadors, coordinadors, Informadors, assessors especialitzats per àmbits, etc.) També es va fent referència a les possibilitats que cadascuna ofereix en quant als seus usos i de les multiples combinacions que es poden donar.

Sota el meu parer, s’ obvia, o simplement no hi ha l’atreviment de senyalar un camí, un far en mig de l’oceà. Doncs a

Catalunya, per sort, hi trobem bons exemples de que ha de ser la dinamització sociocultural en totes les vessants i com a punts de referència, no tan sols de joves i per proximitat, sinó arreu del territori català. En el document DINAMIZACION equipamientos por jovenes podem veure alguns d’aquests exemples.

 

Però quina és doncs la millor opció?

Segons el meu parer, l’objectiu final ha d’anar encaminat a la autonomia global del i les joves de la totalitat del col·lectiu, en aquests cas a la plena ciutadanía. Doncs esdevé vital crear un full de ruta per marcar els objectius a curts, mitjà i llarg termini i fer una valoració dels assoliments realitzats (de manera continuada per que una característica d’aquest col·lectiu és la volatilitat i adaptabilitat als temps canviants, i que per tant els indicadors no siguin fiables). Crec que aquests exemples que ens descriu Antonio Alcantara poden ser un bon objectiu a llarg termini.

Però com s’hi arriva?

Tot en la vida és un procés d’error-aprenentatge per tal de millorar i assolir fites. En la dinamització sociocultural amb joves no és diferent i cal que el projecte maduri amb el temps. L‘augment gradual del nivell de participació és la metodologia addient (tot i que no sol ser del gust dels diferents regidor i partitis polítics) i cedint progressivament el grau de gestió. El full de ruta pot ser de dues maneres:

  1. Segons el model de gestió:
  • Gestió municipal: No cal corre riscos. L’objectiu principal és la consolidació de la regidoría. Molt control sobre les accions que es duen a terme.
  • Gestió externalitzada: hi ha la possibilitat d’externalitzar les responsabilitats (Assegurances de Responsabilitat Civil, externalitzar els treballadors, etc.). Perdua de la imatge institucional i apropament al col·lectiu.
  • Co-gestió: Cessió d’espais i transparéncia en la gestió (cessió de part de la gestió per actes i activitats i cessió de sales). Es poden crear comissions de treball que treballin de manera autònoma però coordinades amb els referents técnics de joventut.
  • Autogestió: Cessió de gran part de la gestió de l’equipament. Concessió a una entitat o col·lectiu aspectes tals com la programació; cal anar retirant els suport econòmics i humans per part de l’administració, ja que sinó pot crear dependència i el conseqüent retorn al punt anteior.
  1. Segons la participació:
  • Participació passiva: Participar de les activitats com a comsumidor i/o espectador. Creació municipal de programes que contemplin els diferents aspectes referents al col·lectiu jove (formació, treball, oci i lleure, oci nocturn, esports, etc).
  • Participació directa: Participa directament en la organització d’actes i activitats. Tenir en compte incloure entitats i col·lectius joves. Assessorament directe en aspectes referents als i les joves.
  • Participació plena: Autoroganitzar actes i espais. Poden formar part de l’equip técnic de joventut en aspectes integrals com gestió d’activitats, d’espais, de pressupostos municipals, etc. Això permet plena confiança entre l’administració i el col·lectiu jove.

Finalment, totes les polítiques hauríen d’anar adreçades a La participació plena dels i les joves i orientada a l’autogestió del seu pròpi temps i dels seus pròpis interessos. Això garanteix que les accions que es duen a terme sempre tindran l’aprovació de la ciutadanía i la seva cosneqüent complicitat. És per tant una ocasió per treballar un discurs comú, treballat i coherent per tald e fer que aquest somni es faci una realitat.

Bibliografía

  • ELS EQUIPAMENTS JUVENILS A ESTUDI. Diputació de Barcelona. Estudi elaborat per l’equip de La Carpa Recerca i Eines per la Transformació Social, conjuntament amb el personal tècnic de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, i dels tècnics/quesmunicipals de Joventut participants en les diferents fases del projecte realitzat. Desembre de 2010
  • Alcántara Alcántara, Antonio; (2009);Dinamización en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por jóvenes.; en http:quadernsanimacio.net; nº 10; julio de 2009; ISNN 1698-40

Encenent la guspira: Polítics Vs Técnics

Una de les característiques principals és l’estret vincle entre la política i les praxis en la dinamització sociocultural. Els professionals que hi treballem ens trobem en situacions on les dessicions polítiques i els nostres valors i moralitat es contradiuen, abocats a realitzar i dir coses que no sentim pas nostres. Però quin és, doncs, el nostre paper en tot això?

Sincerament, crec que ens trobem en una situació privilegiada, per poder fer-nos escoltar, però no de qualsevol manera, no a qualsevol preu. Sóc conscient que el nostre lloc de treball trontolla cada cop que contradiem una dessició politica però tenim una arma que ells no tenen i no ens poden arrebatar: La nostra formació i experiència.

L’altre dia, en una conversa informal, un col·lega de professió em va dir: “Actualment, el temps de validesa d’una dessició politica és de 24h”. Aquesta frase em va fer reflexionar sobre aquest fet que pel que veig és generalitzada. Ens trobem en una situació de constants canvis, retallades, rescat fiancer, etc… i sabem que hem perdut en poder de pressa de decissió; però a quin grau li afecta a un polític municipal? i a nosaltres?

Doncs bé, la resposta és fàcil: en la capacitat de reacció vers les problemàtiques i les necessitats socials.

Els polítics brillen per la seva ausència ja que no apareixen en els moments més complicats. S’amaguen en els seus despatxos i llençen indicacions contradictòries a tort i dret. És evident que tota aquesta situació els supera, incapaços de donar resposta a les demandes socials  en lloc de canalitzar-les. Per a més inri, recordem que cada cuatre anys hi han unes eleccions, amb canvis de govern, i conseqüentment de politiques i directrius que afecten directament a la ciutatdanía.

Hem de seguir les seves directrius, trencant amb dinàmiques (que hom coneix la feinada que costa generar-les), projectes, i col·lectius per ordre politic? Hem de deixar d’escoltar a l’usuàri? quina continuïtat poden tenir les nostres accions si deixem que ells decideixin? hem de ser el braç executor de les seves (in)decisions? En quina posició ens deixem a nosaltres com a professionals, realitzant accions que sabem que no són ni seràn eficients?

Tot aquest panorama dantesc es dona lloc quan els professionals ens creiem els discursos que els politics generen, canviants a petició dels interessos momentànis i personals (no oblidem que una carrera política no és més que una successió d’èxits socials  i autoproclamats com a pròpis), i a per colmo els fem nostres i ens els creiem.

Doncs jo dic PROU!

De que us han servit anys d’estudi? I tot el vostre vagatge personal i professional?

Doncs és hora de posar-ho en pràctica!

El debat, és obert!

Benvinguts a dinamitzar en temps de crisis

Hola a tots i totes,

Aquest bloc neix amb la finalitat de plasmar les inquietuds al voltant de la dinamització Sociocultural i del món que l’envolta. Pretenc crear un espai d’autoreflexió i de debat intern i extern amb les dinàmiques que es generen en el món laboral d’aquest sector.

Mica en mica desgranarem la realitat d’un filó d’ocupació, sovint poc reconegut ,però vital per al desenvolupament de les polítiques Municipals i posant èmfasi en el context socioeconòmic actual en el que ens trobem el qual esdevé indisociable de qualsevol anàlisi o reflexió.

Espero que trobeu interessant i que compartiu les vostres opinions amb nosaltres.

Benviguts i fins aviat!

Bloc a WordPress.com.