Canvi de feina, canvi de col·lectiu!!!

Fa calor, és agost, els carrers estan buits de cotxes, al facebook i a Instgram “lo peten” les fotos els viatjets “humils” de la gent, de platjetes, sopars a la fresca, mojitos o el que us volgueu imaginar i que faci enveja mentre jo treballi ja que el servei no tanca, a més que estic fent substitucions pel que moltes vacances tampoc em pertoquen…

Però surto de casa cap a la feina, amb un somriure a la cara, i 10 minutets abans per xerrar amb els companys de l’anterior torn i marxo 12 hores més tard (o una mica més ja que també em quedo una estona parlant amb els del torn següent…) amb el mateix somriure amb el que entro a treballar. Si, sóc feliç i em sento realitzat amb la meva feina!

Ja sabeu com va anar l’acomiadament de l’anterior feina pel post anterior, però ara puc dir amb tota seguretat que vaig fer una el·lecció correcte. Ara treballo en una Llar – Residènica amb discapacitats mentals, la meva nova família. I és que aquest és el sentiment que tinc allà. Un equip de treball immillorable i un col·lectiu amb el qual em sento molt realitzat professionalment.

Us deixo amb un documental que van fer les cracks Barbara i Bea de Borboleta produccions, que han retratat amb una especial sensibilitat la vida diària de tres usuàris de la Llar-Residència: l’Ivan, La Raquel i el Joan i de com els familiars van viure-ho.

Salut i bones vacances!

Estudi d’ocupació Juvenil a Catalunya

Ja la tenim aqui! un any més tornem a tenir l’estudi d’ocupació Juvenila a Catalunya!!! Antigament ja vam publicar l’estudi del 2012 on posavem de manifest una greu situació dels i les joves a Catalunya.

I és que els fets ens donen la raó; fa relativament poc s’ha publicat l’estudi de la EPA i deixa de manifest la emigració de la societat Espanyola. i qui deu ser aquesta gent que marxa? doncs principalment dos col·lectius desfavorables: nova ciutadania i joventut, que marxen a d’altres països buscant, a part de feina, que no és poc, una oportunitat.

 Opineu vosaltres mateixos, però segons el meu parer, un any més aquest estudi ens demostra que calen unes polítiques de joventut orientades a paliar les bretxes socials que durant els darrers anys aquest col·lectiu ha patit.

Aqui us deixem el link de l’estudi

 

21 dies… Buscant feina! (Part 3) El currículum Vitae!

En el post d’avui donarem uns consells pràctics i actualitzats (del 2013 i no pas del 1985) de com buscar feina.

I per fi arrivem al tema estrella: EL CURRICULUM!!!

Ja fa un temps vaig dir que aquest punt és estratègicament  imprescindible per trobar feina. He estat buscant informació i dir-vos que no hi ha un criteri unificat per a l’elaboració de Currículums Vitae; si que podem trobar certa igualtat en els camps obligatòris i de com redactar correctament aquests camps.  Més o menys podem trobar a gaire bé tot s els curriculums aquests camps i en aquest ordre:

  • Dades Personals: Nom, cognoms, direcció, DNI, nacionalitat, telèfon i correu electrònic, fotografia, etc.
  • Formació: formacio reglada (estudis i titulacions oficials) i no reglada (cursos, seminàris, pràctiques, etc.)
  • Altres dades d’interés: Idiomes, carnet de conduïr, disponibilitat, etc.
  • Experiència Laboral: vida laboral, voluntariat, pràctiques, etc.

Això no és tot. Si seguim la recerca i posem en comú tot allò que està consesuat també podem extreure que un curriculum ha de ser:

  • Dues pàgines com a màxim.
  • Sense faltes d’ortografia.
  • El contingut ha de ser sincer.
  • Informació actualitzada.

Uns altres aspectes que es destaquen són la tipologia, depenent de l’organització de la informació i de la experiència laboral. En aquest apartat es donen algunes recomanacions:

  • Curriculum cronològic: Resalta el temps dedicat a cada feina desenvolupada. S’aconsella per a curriculums on es busqui destacar la ocupabilitat del treballador; és a dir, que poques vegades ha estat sense feina.
  • Funcional o temàtic: Es resalta les funcions desenvolupades als diferents filons d’ocupació. Es vol destacar feines on hi ha un alt nivell de responsabilitat, personal a càrrec, etc.
  • Mixte: barreja d’ambdues possibilitats anteriors.

Hom podem estar d’acord, més o menys, respecte allò que està consesuat i esperem trobar en un Curriculum Vitae (i menys mal, que si no…), però no es parla de com ha de ser per garantir una eficiència i que el nostre currículum esdevingui útil per a la finalitat per a la que ha estat creat: Trobar feina!

Amb les indicacions oficials, si tenim en compte aquests camps i les diferents tipologies podem redactar un curriculum, però no es parla de la qualitat del curriculum, ni tampoc de la competència ferotge que hi ha actualment (Avui dia estem vora el 26% d’atur, i el juvenil és escandalòs!). Doncs és possible que sense assessorament i amb poc interès pugui resultar un curriculum similar:

curriculum 1

Aquests, curriculum pot semblar complert, segueix les indicacions que sempre ens han donat, inclòs s’ha tingut en compte la tipologia de curriculum, que en aquest cas es cronològic. És un curriculum que podem esmenar com “normal” (amb més o menys experiècnia i formació, però és el que podem trobar arreu). Però no em negareu que li falta alguna cosa: és insipid, impersonal, fred i distant.

Aquest curriculum pot ser era útil fa 15 anys, però actualment es troba desfasat i poc pràctic.

Però com puc fer per a que el meu curriculum resalti més que d’altres? La resposta és fàcil: La Imatge, o dit d’una altre manera, amb disseny (si ja ho diu la paraula di-SENY!)!!!

Actualment vivim en la era de la imatge. Els anuncis, la difusió, les icones, etc. són instruments comunicatius o identificatius d’algun producte o empresa. La societat del segle XXI ens hem acostumat aquest format d’informació; amb un simple cop d’ull identifiquem un producte, la seva qualitat, lloc d’origen, identitat, etc. sense necessitat d’escriure ni una sola lletra. I és aquest un tret diferencial que podem utilitzar a favor nostre.

En la situació actual, són molt poques les ofertes de feina, i molta la demanda i soc conscient que la competència alhora de trobar feina és enorme.

En el poc temps que he pogut viure en pròpia carn quin és l’estat actual del mercat laboral, m’he adonat que les ofertes de feina no són com les que hi havia abans; ens ofereixen feines de curta durada, amb categories per sota de la que el lloc de feina requereix, substitucions, etc i quan apareix alguna que està prou bé (i quan dic prou bé vull dir un contracte a jornada complerta amb possibilitats d’indefinit i rondant els 1000 €… bufff que ens farem rics!!!) hi han moltissimes persones que opten al mateix lloc de feina, on probablement hi ha algú amb més experiència o nivell d’estudis que tu (o que jo, o que qualsevol, que hi ha gent molt ben formada per la vida). Posem-nos en situació. Tanqueu els ulls i imagineu:

Un senyor o senyora que treballa a RRHH en una empresa “x”, reb uns 200 – 300 curriculums (una bona pila de papers) per cobrir una sola plaça (no és cap bogeria, doncs el mercat està així…). Aquest senyor/a que treballa a RRHH fa una tria d’uns quants curriculums i te en compte els requisits, disponibilitat, formació i experiència laboral. Suposem que hi han dues persones (de les 300) que tenen un curriculum similar i que opten pel lloc de feina. finalment se l’endurà aquell que causi més bona impressió en persona, sens dubte!. Aquest sol ser el procediment, però podem fer algo per inclinar la balança al nostre favor?

Doncs he estat investigant i si juguem amb tota la informació que tenim a l’abast (i que facilito en aquest article) es poden fer coses però que molt txules!.

Us aconsello mirar, tafanejar d’altres curriculums, simplement posant a qualsevol cercador paraules com: “curriculum inovador”, curriculum original”, “disseny de curriculums”, millors curriculums, etc. i treure idees. No us aconsello copiar, ja que busquem originalitat; o si ho feu assegureu-vos que el document és lliure de copyritgh o que teniu el permis de la persona que el va dissenyar.

Fa poc un amic em va demanar consell per elaborar el seu curriculum i vaig decidir posar en pràctica tot allò que he investigat. Vam mirar alguns models i el resultat final va ser el següent curriculum

Vam decidir fer un curriculum mixte, però amb una clara intenció de remarcar les ultimes feines, ja que aquest curriculum està encarant a trobar feina del sector agrari, jardineria, manteniment de paisatges, etc.

A que guanya una mica?

A continuació us doncs una tirallonga de consells pràctics:

  • Imprimeix el curriculum a tot color, i a poder ser (depenent del pessupost) en un paper de gramatge superior al normal (un paper de 100gr està prou bé!). D’aquesta manera no només destaques amb el sentit de la vista sino amb el tacte, ja que el paper es lleugerament diferent de la resta.
  • No limitis la recerca als portals virtuals o pàgines d’internet (no serveixen per a casi res!). Surt al carrer i deixa curriculums.
  • fes una recerca de empreses del sector i planifica  anar a donar els curriculums en persona. Quan major sigui la recerca d’empreses, més probabilitats hi ha!
  • Personalitza els curriclums, sobres, cartes de presentació a l’empresa a la que et dirigeixes i informa’t de en que destaquen, competència directe de l’empresa, grans èxits, etc.

Si teniu algun dubte no dubteu en posar-vos en contacte i us podré assessorar gratuïtament. Si algú vol els meus serveis per dissenyar un curriculum a mida, parlem amb calma que això ja te un preu!

sort i espero que trobeu feina aviat!

21 dies… buscant feina!

Retorno a les reflexións més professionals desrpés d’un llarg periple d’aconteixements polítics i socials a Catalunya i per defecte a la resta d’Espanya (a qui li agradi i a qui no, també) per tractar el tema de la Recerca de feina, el tema estrella del 25% de la població activa d’aquest país, que de moment és Españistan.

Ja he comentat més d’un cop que jo treballo amb el col·lectiu de joventut, i si parlem de dades d’atur juvenil ens esgarrifem encara més. A Espanya l’atur juvenil es situa en un 52% i a Catalunya en un 45% , dades que reflexen clarament la vulnerabilitat d’aquest sector i un gran perquè ara més que mai calen polítiques i sobretot accions adreçades a millorar les dades; sens dubte un gran repte. I encara més per aquelles persones que sentim  el dit acusador, i no pas aliè, sino d’un mateix que se sent responsable directe de crear estratègies adreçades al jovent i en concret a sol·lucionar aquesta problemàtica social. No és moment de queixar-se, sinó d’actuar!

Tal com diu aquest la dita i de la qual en va fer l’eslògan el programa de cuatro: “como no es lo mismo verlo que contarlo, 21 dias…” , He decidit fer el mateix. No és el mateix crear projectes sense coneixement, que amb coneixement de causa. Per viure en primera persona el sentiment que deu invadir a milers de joves y no tan joves en la seva recerca de feina, vaig pensar en posar-me en situació, en buscar feina.  I això he fet.

A diferència del programa que hi dediquen 21 dies a viure l’experiència jo necessitaré més.  I ho dic per que ja porto tres mesos “buscant feina” d’aquella manera…

M’explico:
Vaig iniciar la recerca de la mateixa manera que molts de nosaltres ho fem: Utilitzant algun portal de recerca de feina (o sigui infojobs, infofeina, etc…) I des d’aqui trenco la llança i proposo fer boicot a aquests serveis “gratuïts”. NO SERVEIXEN PER RES!!! bueno si, per algo si; veure lo realment difícil que esta trobar feina en aquest país.

No us enganyo pas si us dic que he enviat vora els 300 curriculums (uns 100 cada mes) i això que creec que tinc una bona trajectòria professional… imagina’t un jove sense experiència!!! (esgarrifòs veritat?). He estat enviant curriculums a tort i a dret sense cap criteri, més que no pas apuntar-me a totes les ofertes del sector que veia. Resultats: m’han inlcòs a 3 processos de sel·lecció (un 1% de les feines del meu sector valora el meu currículum com interessant) i cap d’ells l’he superat.

El resultat al descans és de Xavi 0 – atur 1.

Si el resultat és molt negatiu, però puc mirar el got mig ple o mig buït: o bé puc considerar que un 99% de les empreses no els interesso, o bé que encara puc fer un 99% més. I és que els optimistes, en aquesta vida, triomfen!

Això m’ha fet replantejar que he estat fent malament aquest temps, com l’entrenador que replanteja el seu equip a la mitja part quan les coses no surten bé,  i dir-vos que he tret unes cuantes conclusions:

1) Trobar una feina, és una feina en sí mateix (la frase no és meva, ho sé)Com a tot a la vida, cal un esforç, i això no és pas una excepció.

2) Cal planificar la recerca, d’una manera estructurada

3) Informar-se i formar-se en aquest sentit és clau en l’éxit de trobar una feina i a més que t’agradi!.

 

En un futur breu us explicaré com va la meva recerca de feina. De moment he decidit o canviar el sistema de recerca i he planificat aquesta feina de la següent manera:

  1. El full de ruta: Assessorarme (jo sol, de moment) com es busca feina, millors mètodes, etc..
  2. El curriculum, la carta de presentació, videocurrículum, etc.
  3. L’estudi de mercat.
  4. Com millorar el que sóc sense canviar ni dir mentires.

Aqui teniu les que seran les següents entrades , de moment, ja que pot ser canvio d’estratègia en la meva recerca.

Mai se sap!

Estudi d’ocupació juvenil a Catalunya

Avui he llegit un estudi realitzat per la secció jove de CCOO vers l’estat actual dels i les joves en relació a l’ocupació.

http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2012/estudi_joves_i_ocupacio_2012.pdf

Al marge de les opinions que tingueu respecte aquest sindicat i de les valoracions pròpies que realitzen trobo que les dades estan allà, i que hom pot interpretar-les a la seva manera, però crec que apelant al sentit crític, les conclusions deuen ser molt similars.

Aviso amb antelació que les persones succeptibles o altament indignades i menors de 30 anys, s’abstinguin de llegir-lo, per que les dades són esgarrifosses…

I si voleu la meva opinió (encara que no la volgueu la diré igual, per que és el meu bloc!) crec que posa de manifest que les polítiques del PP i CIU (per que no) són nefastes en quant a la creació de llocs d’ocupació per a joves i que cal un gir de 180º.
Senyors i senyores governants, aquí teniu un bon repte!!

També vull parlar respecte aquesta “moda”, aquest trending actual televisiu de convidar als i les joves de Catalunya a treballar a l’estranger (però que collons s’empatollen aquests!!!) per tal de buscar una experiència i tornar quan tot això s’acabi… Aneu-vos’en a la merda!!!

Això no és una solució sinó una clara intenció orquestrada per tal de que aquesta frase passi a ser un argument: completament surrealista!! com pot ser que la solució d’un equip de govern a una problemàtica real sigui dir que marxin del pais. La seva obligació (professional i moral) no és trobar solucions a les problemàtiques socials dels ciutadans i ciutadanes? Però ens hem tornat bojos o que pasa!?

Aqui us deixo un link, que resulta força útil per entendre i reaccionar davant de comentaris com aquest. No ens creiem tot el que ens diguin, no repetim les seves paraules. 

http://elpais.com/elpais/2012/06/06/opinion/1338982268_785200.html

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.