21 dies… buscant feina! Viure l’Atur

Feia temps que no actualitzava el bloc, i un comentari nou m’ha motivat molt i he decidit escriure per tancar el cicle de posts recerca de feina per dos motius:

En primer lloc, He viscut en primera persona i per primer cop a la meva vida l’experiència de viure la situació d’atur… UNO MAS EN ESPAÑA!!! Per posar-vos en antecedents, la cosa va anar més o menys així:

Després d’un any 2014 dur a nivell professional i personal per varis motius,  el projecte on treballava va canviar ; o el que és el mateix en el precari sector de l’animació sociocultural, em van acomiadar de la feina.

Es van apropar les eleccions municipals del 2015 i els polítics de l’Ajuntament de torn (amb el suport incondicional dels técnics de referència), van pensar que canviant el projecte de Joventut, aconseguirien uns quants vots (o en el cas dels técnics, una palmadeta a la espatlla). El nou GRAN projecte era una retallada de la meva jornada laboral, passant de jornada completa a mitja jornada, això sí, amb els mateixos projectes i objectius a assolir amb la meitat de temps!

Ja feia temps que em rondava pel cap un canvi de feina, pot ser de sector; i com vaig fer bondat durant molts anys abans, tenia cotitzat un bon grapat de mesos amb un atur més o menys digne. A més tinc la sort de tenir una parella que em recolza en les meves decissions i vaig decidir a fer el salt (…al buit). He de dir que no va ser una decissió fàcil i que no ho vaig passar gens bé!

Al reduïr-me a la meitat la meva jornada laboral, em vaig veure “obligat” moralment i professionalment a NO acceptar la nova oferta. A més em van comunicar que per al nou projecte estaven interessats en una persona amb Grau i preferiblement amb el màster de joventut o gestió cultural per al bon funcionament del projecte, titulació i màsters que jo no he cursat. En poques paraules: “volem algú amb més formació que tu i menys experiència, i que per la meitat de sou faci la mateixa feina”.

Vaig marxar amb el cap ben alt i expressant amb claredat als meus superiors que la millora i continuïnat del projecte no podia passar per reduir les hores d’atenció al projecte: d’això s’en diu retallada!

Tambe vaig voler deixar constància que la continuïtat d’un projecte va molt lligada amb els professionals que hi treballen, amb la implicació al projecte i amb la motivació. Els vaig plantejar quin nivell d’implicació i continuïtat podía tenir un/a treballador/a amb carrera (grau o diplomatura) i màster en treballar mitja jornada, amb un contracte per obra i servei, amb un sou de menys de 700 €, en torns de matí, tarda i caps de setmana?

Finalment els vaig exposar la meva opinió, més o menys de la següent manera:

“No estic disposat a acceptar les condicions que s’ofereixen, ja que la feina que s’ofereix està molt per sota dels requeriments per accedir al lloc de feina. Per desenvolupar aquesta feina, la titulació i la formació que s’ha de tenir és un Cicle Formatiu de Grau Superior, i no pas una titulació de grau i encara menys de màster. El que oferiu, i perdó per l’expressió, és un contracte basura, a mitja jornada i a dedicació complerta (matins, tardes i caps de setmana). Esteu fomentant la precarització laboral (i des de l’administració local!!!… Això no ho vaig dir però ho penso).” Acompanyat d’un “moltes gràcies per tot i us desitjo el millor” o similar, vaig maxar amb més o menys dignitat.

Un cop sense feina, encara vaig tenir l’oportunitat de viure una dantesca trucada per telèfon de l’alcadable de l’Ajuntament de torn, demanant-me informació sobre el meu procés d’acomiadament, per veure si podia treure algun que d’altre vot amb la informació que podia extreure de mi…. Em va preguntar quins eren els motius reals del meu acomiadament ja que tots els usuàris del servei parlaven maravelles de la meva feina realitzada, al que jo vaig contestar de la manera més correcte possible, dient-li: ” Perdoni, molt Honorable Sr. Alcaldable, però crec que no sóc pas jo qui ha de contestar a aquesta pregunta; jo li puc repetir els motius que m’han dit a mi, però que suposo que vosté ja coneix. Ara bé, li he de reconèixer, que la seva trucada em reafirma en l’opinió que tinc, que alguna altre cosa deu haver passat i que, ni a vosté ni a mi, ens han volgut explicar. Sento no poder ajudar-li més.” Bé, una anecdota més a la llista…

Estar a l’atur no és estar de vacances

Vull fer una esmena a com es viu l’atur que en el meu cas, no va ser triat, sinó impossat. Això comporta unes emocions que es viuen intensament: Pors, inseguretat, depressió, frustració, etc…

Quan et fan fora del teu lloc de feina sempre hi ha implicit un missatge, que no es diu, però que està allà: NO SERVEIXES PER AQUESTA FEINA!

En el meu cas, em va desanimar moltíssim. Pensar que la feina per la qual t’has format, has invertit temps i esforç, per la que gaudeixes i si cal et desvius, per la que t’impliques i per mal de caps que et pugui donar, estimes. Per tot això que has lluitat tota la teva vida, simplement, no serveixes.

Sort que em considero una persona forta i vaig voler pensar que era una opinió personal, sense valorar la meva tasca professional. A la vida ens trobem amb persones més o menys afins, però el que tinc clar, és que a la feina, s’ha de separar i treballar per un objectiu comú, que en el meu cas, al treballar en el sector social, són els usuàris als quals m’adreço: Els Joves. Estic convençut que la meva feina amb el col·lectiu de Joves no ha estat la millor de totes, però sí que hi he possat tota la meva passió. He gaudit els millors i pitjors moments a nivell professional, he après moltíssim, m’he trobat amb persones maravelloses i persones que no, he tingut exits i fracassos… Ho he viscut al màxim!!!

En mig d’aquest mar de sentiments, el més normal és que sortim de la nostra zona de comfort per entrar en la de pànic. I en mig d’aquest pànic a sobre has de tramitar a contracorrent l’atur. Hora de buscar a contracorrent papers oblidats, de fer viatges d’aqui cap allà i cues interminables, apurant al màxim (no per voluntat pròpia) el temps de 15 dies per aconseguir l’atur. Us asseguro que no és pas un mes de vacances percissament…. Et dona temps de replatejar-te la vida i donar-hi voltes, mooooooooltes voltes a les coses….

Hora de posar en pràctica els auto-consells

Un cop m’he assegurat que tot és correcte, tinc el meu compte al “sepe”, he consultat mil cops la nòmina i el dia de cobro, em proposo començar la meva recera de feina. Vaig actualitzar el meu CV, les diferents xarxes professionals i consultar i tirar Curriculums a totes les ofertes laborals del sector.

Un cop ja coneixía de memòria totes les ofertes existents, alguna que d’altre entrevista sense èxit i una mica més de frustració, vaig decidir fer públic que em trovaba a l’Atur. Vaig viure aquesta situació com un fracàs i durant cert temps no vaig voler dir que estava a l’Atur, per vergonya, per no voler parlar del tema, per que pot ser necessitava temps per assimilar la meva nova etapa… He de reconèixer que em va costar!

Un cop “superades” les pors, vaig agafar el carro de la compra i vaig anar al mercat setmanal del meu municipi, cosa que m’agrada fer quan la feina i el temps m’ho permeten. Aquell matí havia decidit explicar a tothom que em trobés, que estava a l’atur, normalitzar la situació… Em Vaig trobar amb un vell conegut, i quan em va preguntar el típic “que tal?” jo li vaig dir “doncs mira tu, a l’atur!”. Vaig pensar que havia superat la situació amb èxit, i crec que amb bona nota. Em vaig sentir desofegat i bé amb mi mateix.

Aquest insólit fet, aquest decissió d’explicar, aquest pas de superar-me a mi mateix va acabar sent la raó per la qual, un mes més tard de perdre la meva feina, rebía una trucada dient-me que aquell vell conegut m’havia recomanat i que si podía enviar-li un CV i veure’ns algun dia amb la responsable de meu actual lloc de treball.

I ara, després de rellegir amb certa distància el que vaig escriure en els diferents articles de 21 dies… buscant feina! he de dir que no vaig fer pas una mala feina! Us recomano paciència i seguretat en vosaltres mateixos/es que segur que el millor està per arrivar!

 

El segon motiu pel qual tanco el cicle de posts de “21 dies… buscant feina!, i ara que he rellegit l’article abans de postejar-ho, és aquest aire que hi ha d’acomiadament. El meu nou lloc de feina també ha comportat un canvi de col·lectiu. He deixat de treballar amb joves per passar a treballar amb discapacitats… Dos móns ben diferents però amb els que gaudeixo molt treballant.

Aprofito per dir un “fins aviat” i no pas un “adeu” a tots/es els/les joves, companys/es, profes i mestres, jefes/as i altres persones que m’he trobat pel camí. Em despedeixo amb el convenciment que he fet tot el que he pogut i encara més convençut que queda molt per fer! Us animo companys/es, Informadors/es juvenils, Animadors/es Socioculturals, monitors/es i altres categories professionals del Lleure Educatiu i Social amb Joves a seguir lluitant per uns projectes de qualitat, per unes condicions dignes de treball i per un sector més just que avui dia és, sota el meu parer, vulnerable i necessàri però sota el parer dels polítics i gestors de torn, prescindible.

 

Fins aviat, joves!

21 dies Buscant feina?… 21 mesos!!!

Tal com diu el títol, Al final, desrpès de 21 mesos buscant feina, he trobat la meva!!He canviat de municipi però no de sector. Actualment treballo a un casal de joves i per decisió personal ja que vaig voler canviar d’aires.

L’altre dia parlant amb una antiga companya d’estudis i feina, em deia: “t’enrecordes quan abans no teniem que buscar feina? només calia enviar un parell de curriculums i et sortien feines de sota les pedres!!!”; i tenía raó! de fet, jo mateix vaig ser d’aquells que va pensar “vaaaa si encara no has acabat d’estudiar i tens feina de sobres”

L’unic que crec que val la pena comentar, és la conclusió desprès d’haver format part d’aquest projecte professional/personal: què el món laboral ha canviat (…i molt…) de deu anys ensà.

Tornant al tema que m’ocupava, per canviar de feina, vaig haver de plantejarme quins eren els mínims que exigia al nou lloc de feina. això vol dir que vaig haver de renunciar de certs drets adquirits durant 10 anys al mateix lloc de feina; Us comento les diferències entre feines (tot i tenir les mateixes tasques funcions) però el simple fet de canviar de feina, i en aquests temps suposa:

Contracte laboral: He passat de contracte indefinit a contracte per obra i servei. Cada any em fan fora i em tornen a contractar. Així és com les empreses privades miren pel bé comú: precaritzant els contractes de treball (i això que el govern no dorm pensant mesures per facilitar la contractació NO temporal… intento ser irònic).

Categoria: He canviat de categoria laboral. Antigament era coordinador de programes pedagògics i actualment, per la mateixa feina sóc animador sociocultural. No obstant també destaco la negociació amb l’empresa: Tot i haver parlat amb el responsable per telèfon, vam acordar clarament que em faría contracte acord amb el meu nivell d’estudi, però alhora de signar el contracte, l’empresa va decidir canviar el pactat i oferirme una feina per sota de la meva categoria professional i acadèmica. Total de la història? uns 2000 €/bruts menys a l’any.

Jornada laboral: Aqui no ha canviat tant la història… segueixo tenint una jornada complerta (era un dels mínims que exigia a la nova feina), però actualment treballo de dimarts a dissabte (abans era de dilluns a divendres) però amb l’agravant que no es computen les hores extres ni de nocturnitat. Això vol dir “fes hores per que el servei ho requeireix però te les pagarem al preu que millor ens convingui.”

A més he d’afegir desplaçaments, ja que abans treballava al mateix municipi que vivia i ara m’he dedesplaçar uns 7Km.

Alguns de vosaltres llegireu aquests post i no podreu evitar pensar… “Quin pallo més imbècil… deixa una feina que estaba de puta mare a una altre amb aquestes condicions?” Doncs no em queda més remei que donar-vos la raó, però hi ha una cosa que no te preu: La tranquilitat a la feina!

D’altre banda, destacar els esforços que he hagut de fer (i la meva parella també, és clar) però crec que són un bon reflexe del món laboral que tenim avui dia: les ofertes de treball ja no són tan bones com abans, menys sou, més hores, menys drets i més deures, menys beneficis, etc… tot per la mateixa feina…

Amics i amigues… si voleu canviar de feina, heu de ser conscients que una nova feina actualment no és sinònim de millora professional i personal… i és que de ben segur que haureu d’apretar el cinturó i abaixar-vos la faixa en molts aspectes. El meu consell és: feu-vos una llista de mínims (no de màxims) i sigueu exigents amb aquests mínims, no renuncieu que si no, al final,  haurem de pagar per treballar.

 

21 dies… Buscant feina! (Part 3) El currículum Vitae!

En el post d’avui donarem uns consells pràctics i actualitzats (del 2013 i no pas del 1985) de com buscar feina.

I per fi arrivem al tema estrella: EL CURRICULUM!!!

Ja fa un temps vaig dir que aquest punt és estratègicament  imprescindible per trobar feina. He estat buscant informació i dir-vos que no hi ha un criteri unificat per a l’elaboració de Currículums Vitae; si que podem trobar certa igualtat en els camps obligatòris i de com redactar correctament aquests camps.  Més o menys podem trobar a gaire bé tot s els curriculums aquests camps i en aquest ordre:

  • Dades Personals: Nom, cognoms, direcció, DNI, nacionalitat, telèfon i correu electrònic, fotografia, etc.
  • Formació: formacio reglada (estudis i titulacions oficials) i no reglada (cursos, seminàris, pràctiques, etc.)
  • Altres dades d’interés: Idiomes, carnet de conduïr, disponibilitat, etc.
  • Experiència Laboral: vida laboral, voluntariat, pràctiques, etc.

Això no és tot. Si seguim la recerca i posem en comú tot allò que està consesuat també podem extreure que un curriculum ha de ser:

  • Dues pàgines com a màxim.
  • Sense faltes d’ortografia.
  • El contingut ha de ser sincer.
  • Informació actualitzada.

Uns altres aspectes que es destaquen són la tipologia, depenent de l’organització de la informació i de la experiència laboral. En aquest apartat es donen algunes recomanacions:

  • Curriculum cronològic: Resalta el temps dedicat a cada feina desenvolupada. S’aconsella per a curriculums on es busqui destacar la ocupabilitat del treballador; és a dir, que poques vegades ha estat sense feina.
  • Funcional o temàtic: Es resalta les funcions desenvolupades als diferents filons d’ocupació. Es vol destacar feines on hi ha un alt nivell de responsabilitat, personal a càrrec, etc.
  • Mixte: barreja d’ambdues possibilitats anteriors.

Hom podem estar d’acord, més o menys, respecte allò que està consesuat i esperem trobar en un Curriculum Vitae (i menys mal, que si no…), però no es parla de com ha de ser per garantir una eficiència i que el nostre currículum esdevingui útil per a la finalitat per a la que ha estat creat: Trobar feina!

Amb les indicacions oficials, si tenim en compte aquests camps i les diferents tipologies podem redactar un curriculum, però no es parla de la qualitat del curriculum, ni tampoc de la competència ferotge que hi ha actualment (Avui dia estem vora el 26% d’atur, i el juvenil és escandalòs!). Doncs és possible que sense assessorament i amb poc interès pugui resultar un curriculum similar:

curriculum 1

Aquests, curriculum pot semblar complert, segueix les indicacions que sempre ens han donat, inclòs s’ha tingut en compte la tipologia de curriculum, que en aquest cas es cronològic. És un curriculum que podem esmenar com “normal” (amb més o menys experiècnia i formació, però és el que podem trobar arreu). Però no em negareu que li falta alguna cosa: és insipid, impersonal, fred i distant.

Aquest curriculum pot ser era útil fa 15 anys, però actualment es troba desfasat i poc pràctic.

Però com puc fer per a que el meu curriculum resalti més que d’altres? La resposta és fàcil: La Imatge, o dit d’una altre manera, amb disseny (si ja ho diu la paraula di-SENY!)!!!

Actualment vivim en la era de la imatge. Els anuncis, la difusió, les icones, etc. són instruments comunicatius o identificatius d’algun producte o empresa. La societat del segle XXI ens hem acostumat aquest format d’informació; amb un simple cop d’ull identifiquem un producte, la seva qualitat, lloc d’origen, identitat, etc. sense necessitat d’escriure ni una sola lletra. I és aquest un tret diferencial que podem utilitzar a favor nostre.

En la situació actual, són molt poques les ofertes de feina, i molta la demanda i soc conscient que la competència alhora de trobar feina és enorme.

En el poc temps que he pogut viure en pròpia carn quin és l’estat actual del mercat laboral, m’he adonat que les ofertes de feina no són com les que hi havia abans; ens ofereixen feines de curta durada, amb categories per sota de la que el lloc de feina requereix, substitucions, etc i quan apareix alguna que està prou bé (i quan dic prou bé vull dir un contracte a jornada complerta amb possibilitats d’indefinit i rondant els 1000 €… bufff que ens farem rics!!!) hi han moltissimes persones que opten al mateix lloc de feina, on probablement hi ha algú amb més experiència o nivell d’estudis que tu (o que jo, o que qualsevol, que hi ha gent molt ben formada per la vida). Posem-nos en situació. Tanqueu els ulls i imagineu:

Un senyor o senyora que treballa a RRHH en una empresa “x”, reb uns 200 – 300 curriculums (una bona pila de papers) per cobrir una sola plaça (no és cap bogeria, doncs el mercat està així…). Aquest senyor/a que treballa a RRHH fa una tria d’uns quants curriculums i te en compte els requisits, disponibilitat, formació i experiència laboral. Suposem que hi han dues persones (de les 300) que tenen un curriculum similar i que opten pel lloc de feina. finalment se l’endurà aquell que causi més bona impressió en persona, sens dubte!. Aquest sol ser el procediment, però podem fer algo per inclinar la balança al nostre favor?

Doncs he estat investigant i si juguem amb tota la informació que tenim a l’abast (i que facilito en aquest article) es poden fer coses però que molt txules!.

Us aconsello mirar, tafanejar d’altres curriculums, simplement posant a qualsevol cercador paraules com: “curriculum inovador”, curriculum original”, “disseny de curriculums”, millors curriculums, etc. i treure idees. No us aconsello copiar, ja que busquem originalitat; o si ho feu assegureu-vos que el document és lliure de copyritgh o que teniu el permis de la persona que el va dissenyar.

Fa poc un amic em va demanar consell per elaborar el seu curriculum i vaig decidir posar en pràctica tot allò que he investigat. Vam mirar alguns models i el resultat final va ser el següent curriculum

Vam decidir fer un curriculum mixte, però amb una clara intenció de remarcar les ultimes feines, ja que aquest curriculum està encarant a trobar feina del sector agrari, jardineria, manteniment de paisatges, etc.

A que guanya una mica?

A continuació us doncs una tirallonga de consells pràctics:

  • Imprimeix el curriculum a tot color, i a poder ser (depenent del pessupost) en un paper de gramatge superior al normal (un paper de 100gr està prou bé!). D’aquesta manera no només destaques amb el sentit de la vista sino amb el tacte, ja que el paper es lleugerament diferent de la resta.
  • No limitis la recerca als portals virtuals o pàgines d’internet (no serveixen per a casi res!). Surt al carrer i deixa curriculums.
  • fes una recerca de empreses del sector i planifica  anar a donar els curriculums en persona. Quan major sigui la recerca d’empreses, més probabilitats hi ha!
  • Personalitza els curriclums, sobres, cartes de presentació a l’empresa a la que et dirigeixes i informa’t de en que destaquen, competència directe de l’empresa, grans èxits, etc.

Si teniu algun dubte no dubteu en posar-vos en contacte i us podré assessorar gratuïtament. Si algú vol els meus serveis per dissenyar un curriculum a mida, parlem amb calma que això ja te un preu!

sort i espero que trobeu feina aviat!

21 dies… buscat feina! (part 2) El full de ruta.

Tal com vam dir en l’ultim post, he decidit conèixer de primera mà, quines són les dificultats que es troben les persones que estan en el procès de recerca de feina. I com no és el mateix veure-ho que explicar-ho, em dedico a … 21 dies buscant feina!!

Aqui us deixo les meves primeres impressions i algunes de les conclusions a les que he arrivat:

Hi han diverses metodologies en la recerca de feina, però generalment hi han dues maneres de fer-ho: Malament o Bé.

Fins aqui sembla fàcil d’entendre, però aquesta franja entre fer-ho bé o malament és realment fina, i és possible que ho estem fent malament sense ni tan sols saber que és el que fem malament. Doncs, la qüestió aqui és senzilla:

Que puc fer per millorar la recerca? 
El·laborant el FULL DE RUTA.

Millora personal

Com a tot procès de canvi en la vida, cal ser conscient de quina és la situació personal de cadascú, per tal de podar extreure aquelles coses que volem conservar de les que volem canviar. Canvia’t a tu mateix i el teu entorn canviarà!

El primer exercici ha de ser prendre consiència d’un/una mateix/a, de que és el que ens ha portat a aquesta situació (tant factor externs com interns o personals). Com que els factors externs són dificilment canviables, començarem per canviar-nos a nosaltres mateixos. Algunes de les qüestions que ens hem de plantejar alhora de buscar un filó d’ocupació són:

  • Referents a un mateix/a: Quins estudis tinc? quina experiència tinc? punts forts i febles de mi mateix? tinc algun curs? quines són les meves aptituds? com em veuen les empreses? quina és la meva identitat digital?
  • Referents a la feina que busco: Quina feina vull? Vull canviar de sector? canvio de feina per millorar? quin és el minim/màxim que estic disposat a acceptar? estic disposat o tinc disponibilitat per desplaçar-me? conec realment el sector?
  • Referents a la recerca de feina: Que he estat fent? per que no funciona? què més puc fer? hi ha alguna metodologia per buscar feina? Que els deu interessar? Quina és la meva competència? com puc millorar el meu vagatge sense dir mentides? he utilitzat tots esl canals disponibles?
  • Referents a la situació socioeconòmica i el context actual: Com estan les empreses del meu sector? quines són les ofertes existents? quin tipus de treballador busquen? conec/ em coneixen al meu sector o territòri?

Aquests són alguns dels exemples de preguntes que ens podem fer a nosaltres mateixos. Proveu de ser originals i sobretot crítics; si som capaços de plantejar-nos qui som, que fem, que volem fer, quins interessos tenim, que puc oferir/necessito, etc… serem capaços de visualitzar amb claredat els objectius personals que tenim de cara a trobar un lloc de feina adient amb els nostres interessos.

un altre aspecte que sovint descuidem és la imatge personal, i no vull dir que no ens vesitm correctament ni com uns “pijos”, sinó de quina imatge donem a la societat. Hem de ser conscients que les empreses no ens coneixen personalment, i que per tant, competim directament amb d’altres fotografies i biografies anonimes. La IMATGE és VITAL!

Començarem per la nostre imatge digital; és a dir quina imatge pública tinc? facebook, twitter, linkedin, blocs, etc. són una radiografia clara de quina persona som i és utilitzada per empreses privades per realitazr estudis de consum, de moviments socials, cool hunters, etc… Doncs també es pot convertir en una eina al nostre servei. Millora la teva imtage, i fes-la vendible dins del mercat laboral. Esborra fotografies, abandona grups, elimina fotografies compromesses, comentaris massa personals, etc…

Millora en la recerca

Un cop haguem fet aquest excercici de coneixença personal (o coaching, com es diu avui dia) és de vital importància que ens plantegem quin és el procés o la metodologia de recerca de feina més adient. Aqui va un petit decàleg de que pots fer:

  1. Anima’t La recerca de feina es MOLT desgatadora. Ànims que és un cami de llarga durada. No busquis resultats immediats.
  2. Oblida’t de tot el que has fet fins ara. Si no has trobat feina, és per que hi ha quelcom que no fas bé.
  3. Informa’t! és importantissim veure quina informació hi ha disponible en quan a la recerca de feina. Hi han varis llocs web, pero t’anconsello buscar aquells que són oficials. Prova sort al web de la generalitat, Informació sobre la primera recerca de feina, disseny de curriculums, cartes de presentació, etc…. Aqui deixo el web de la diputació de barcelona que ens dona uns bons conells. Busca’n més!
  4. Deixa’t assessorar/aconsellar Acudeix a tot arreu on s’imparteixin classes, orientacions, suports, etc. Hi han serveis municipals d’ocupació, webs, foros, professionals, trobades, xerrades, etc. Busca-les!
  5. Buscar feina és una feina en si. No et pensis que amb un parell de setmanes n’hi haurà prou, o que ja vindrà una feina… Dedica un temps CADA DIA, unes hores, planificat les tasques, calendaritza les teves accions, pren nota de tot allò que ja has fet (més tard les podràs revisar amb distància i veura’s amb claredat que no has fet encara).
  6. Abandona la recerca utilitzant ETT i portals web de recerca. Ens aporta una falsa il·lusió de que estem buscant feina, i en realitat em cedit la responsabilitat a una empresa. Només JO sóc conscient del que vull i puc tenir un control sobre el que s’està fent. És aconsellable no centrar-se en aquests serveis; segueix deixant curriculums per que mai se sap, però aquesta no és la solució.
  7. Coneix el teu sector. Realitza una recerca d’empreses, projectes, serveis, recupera el contacte amb companys de feina o de la universitat (o institut), pregunta i presenta’t allà on calgui.
  8. Utilitza tot el que tinguis al teu abast. Ha arrivat el moment de treure les xarxes a pescar! és hora de demanar que tornin els favors, de demanar a amics i companys que t’ajudin, informa a tothom que coneguis que busques feina, utilitza webs professonals (Linkedin, xarxa de blocs professionals, etc). Aquesta és la millora arma que tenim al nostre abast! es diu que un 90% de les feines es troben mitjnçant els contactes i coneguts; és a dir, per recomanació d’algu altre i no pas per ETT ni portals de recerca (q són un 7% d’ocupabilitat; l’altre 3% són oposicions).
  9. Organitza’t a la teva pròpia manera. cada ofici és diferent, igual que cada sector. Escolta els consells, però tu millor que ningú altre coneix (ara si, i després de la feina feta fins ara) la teva situació, aspiracions i la realitat del sector, que amb la destralada de les retallades i/o la crisis han canviat i força!
  10. Avalua’t Cada cert temps, és positiu valorar que s’ha fet, si s’han assolit fites o quines accions han generat més resultats. Canvia de nou allò que no serveixi i millora (si es pot) allò que funciona!

Millora professional

Mentre es duen a terme aquestes indicacions, és de vital importància formar-se, ja que amb el temps, els nostres coneixements caduquen! És importantissim que realitzem un reciclatge personal, adquirir nous coneixements i per sobre de tot no perdre el contacte.

Un altre acció que podem realitzar, ja que els cursos costen diners i això és justament el que ens fa falta, és integrar-se al moviment professional existent a la xarxa; Busca informació, llegeix articles, suscriu-te a blocs de professionals, redacta el teu pròpi bloc i forma part del col·lectiu.

Però, per on començo?

El primer que haries de fer és crear el teu pròpi full de ruta. Per tal de seguir un model de full de ruta senzill i viable, dividirem les accions en tres nivells:

  • Objectius a curt termini. Que puc fer jo? han de ser fites que poguem assolir sense ajuda, per un mateix. Informar-se, millorar el curriculum, recerca d’empreses del sector, buscar col·laboradors/ajuda, etc. aquestes fites s’han de poder assolir en un periòde d’entre 1-3 messos.
  • Objectius a mig termini. Necessito ajuda. Aqui podem realitzar totes aquelles accions en que necessitem una 3ª persona; per qxemple podem demanar a un amic dissenyador gràfic que ens ajudi a dissenyar el nostre curriculum, un fotograf per a fer-nos les fotografies, etc…
  • Objectius a Llarg termini. Evidentment que l’objectiu final és trobar feina, però abans de trobar-la és possible realitzar altres accions que s’han de contemplar a llarg termini. Posar a prova les millores, avaluar les accions i els seus resultats, canviar metodologies de recerca, etc… És el moment de sortir al carrer, presentar-se a les empreses, utilitzar les estratègies adquirides, repartir a tor i dret curriculums, etc… és a dir realitzar el treball de camp: BUSCAR FEINA!

Crec que amb aquestes accions tenim un munt de feina!!
bé ja em direu que tal us ha anat… si teniu dubtes, us puc atendre tot contestant a sota, on posa comentaris!

salut i bona recerca!

 

21 dies… buscant feina!

Retorno a les reflexións més professionals desrpés d’un llarg periple d’aconteixements polítics i socials a Catalunya i per defecte a la resta d’Espanya (a qui li agradi i a qui no, també) per tractar el tema de la Recerca de feina, el tema estrella del 25% de la població activa d’aquest país, que de moment és Españistan.

Ja he comentat més d’un cop que jo treballo amb el col·lectiu de joventut, i si parlem de dades d’atur juvenil ens esgarrifem encara més. A Espanya l’atur juvenil es situa en un 52% i a Catalunya en un 45% , dades que reflexen clarament la vulnerabilitat d’aquest sector i un gran perquè ara més que mai calen polítiques i sobretot accions adreçades a millorar les dades; sens dubte un gran repte. I encara més per aquelles persones que sentim  el dit acusador, i no pas aliè, sino d’un mateix que se sent responsable directe de crear estratègies adreçades al jovent i en concret a sol·lucionar aquesta problemàtica social. No és moment de queixar-se, sinó d’actuar!

Tal com diu aquest la dita i de la qual en va fer l’eslògan el programa de cuatro: “como no es lo mismo verlo que contarlo, 21 dias…” , He decidit fer el mateix. No és el mateix crear projectes sense coneixement, que amb coneixement de causa. Per viure en primera persona el sentiment que deu invadir a milers de joves y no tan joves en la seva recerca de feina, vaig pensar en posar-me en situació, en buscar feina.  I això he fet.

A diferència del programa que hi dediquen 21 dies a viure l’experiència jo necessitaré més.  I ho dic per que ja porto tres mesos “buscant feina” d’aquella manera…

M’explico:
Vaig iniciar la recerca de la mateixa manera que molts de nosaltres ho fem: Utilitzant algun portal de recerca de feina (o sigui infojobs, infofeina, etc…) I des d’aqui trenco la llança i proposo fer boicot a aquests serveis “gratuïts”. NO SERVEIXEN PER RES!!! bueno si, per algo si; veure lo realment difícil que esta trobar feina en aquest país.

No us enganyo pas si us dic que he enviat vora els 300 curriculums (uns 100 cada mes) i això que creec que tinc una bona trajectòria professional… imagina’t un jove sense experiència!!! (esgarrifòs veritat?). He estat enviant curriculums a tort i a dret sense cap criteri, més que no pas apuntar-me a totes les ofertes del sector que veia. Resultats: m’han inlcòs a 3 processos de sel·lecció (un 1% de les feines del meu sector valora el meu currículum com interessant) i cap d’ells l’he superat.

El resultat al descans és de Xavi 0 – atur 1.

Si el resultat és molt negatiu, però puc mirar el got mig ple o mig buït: o bé puc considerar que un 99% de les empreses no els interesso, o bé que encara puc fer un 99% més. I és que els optimistes, en aquesta vida, triomfen!

Això m’ha fet replantejar que he estat fent malament aquest temps, com l’entrenador que replanteja el seu equip a la mitja part quan les coses no surten bé,  i dir-vos que he tret unes cuantes conclusions:

1) Trobar una feina, és una feina en sí mateix (la frase no és meva, ho sé)Com a tot a la vida, cal un esforç, i això no és pas una excepció.

2) Cal planificar la recerca, d’una manera estructurada

3) Informar-se i formar-se en aquest sentit és clau en l’éxit de trobar una feina i a més que t’agradi!.

 

En un futur breu us explicaré com va la meva recerca de feina. De moment he decidit o canviar el sistema de recerca i he planificat aquesta feina de la següent manera:

  1. El full de ruta: Assessorarme (jo sol, de moment) com es busca feina, millors mètodes, etc..
  2. El curriculum, la carta de presentació, videocurrículum, etc.
  3. L’estudi de mercat.
  4. Com millorar el que sóc sense canviar ni dir mentires.

Aqui teniu les que seran les següents entrades , de moment, ja que pot ser canvio d’estratègia en la meva recerca.

Mai se sap!

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.