Perseguint un somni

Ja fa deu anys que treballo en la dinamització sociocultural i durant aquest temps he tingut la possibilitat de viure l’expriència des de diferent tipologies d’equipaments i serveis adreçats a joves. Una experiència enriquidora des del punt de vista de l’atenció directe i de la gestió dels programes i projectes que s’en deriven.

Ara bé, amb els temps actuals i el context socioeconòmic, la crisi, el rescat al sistema financer, etc. em trobo en la tesitura del tancament de l’Equipament juvenil de referència,  dels projectes que es realitzaven, i de la reubicació a un altre equipament on ja es realitzen d’altres activitats i amb diferents col·lectius. Això m’ha fet replantejar quina és la opció d’equipament i servei necessàri i de com adaptar-ho a les necessitats reals de la població juvenil. Perdre l’equipament de referència és una pèrdua de catipal social importantíssim i de segur que la qualitat del projecte i al seva continuïtat es veuran afectades, però a quin nivel??

No obstant, també es planteja una possibilitat, una sol·lució, un reset total en les polítiques i començar de zero, pero amb l’avavntatge d’haver comès suficients errors com per no repetir-los. La possibilitat de perseguir un somni.

He pogut consultar un documetn força interessant (Equipament juvenil) el·laborat per companys i companyes del Barcelonès i el qual planteja infinitats de possibilitats. Però m’agradaría donar un pas més enllà i fer el que aquest estudi no fa: plantejar un model òptim.

Prenent com a punt de partida l’estudi de la diputació de Barcelona dels Equipament juvenil, podem visualitzar una categorització de la tipologia per tres nivells: El primer nivell, que són espais, sales aules força limitades, on es divideixen les accions de dinamització o assessorament/informació i el professional sovint ha d’excercir varies funcions. En el segon nivell, trobem un equipament amb més recursos i espais on fomenta l’espai de relació. L’equip de professionals pot esdevenir variat però amb la pressència d’un dinamitzador i un assessor/informador. I per últim el tercer nivell, un equipament de serveis Integral per a la joventut; amb diferents tipologies de professionals (Directors, dinamitzadors, coordinadors, Informadors, assessors especialitzats per àmbits, etc.) També es va fent referència a les possibilitats que cadascuna ofereix en quant als seus usos i de les multiples combinacions que es poden donar.

Sota el meu parer, s’ obvia, o simplement no hi ha l’atreviment de senyalar un camí, un far en mig de l’oceà. Doncs a

Catalunya, per sort, hi trobem bons exemples de que ha de ser la dinamització sociocultural en totes les vessants i com a punts de referència, no tan sols de joves i per proximitat, sinó arreu del territori català. En el document DINAMIZACION equipamientos por jovenes podem veure alguns d’aquests exemples.

 

Però quina és doncs la millor opció?

Segons el meu parer, l’objectiu final ha d’anar encaminat a la autonomia global del i les joves de la totalitat del col·lectiu, en aquests cas a la plena ciutadanía. Doncs esdevé vital crear un full de ruta per marcar els objectius a curts, mitjà i llarg termini i fer una valoració dels assoliments realitzats (de manera continuada per que una característica d’aquest col·lectiu és la volatilitat i adaptabilitat als temps canviants, i que per tant els indicadors no siguin fiables). Crec que aquests exemples que ens descriu Antonio Alcantara poden ser un bon objectiu a llarg termini.

Però com s’hi arriva?

Tot en la vida és un procés d’error-aprenentatge per tal de millorar i assolir fites. En la dinamització sociocultural amb joves no és diferent i cal que el projecte maduri amb el temps. L‘augment gradual del nivell de participació és la metodologia addient (tot i que no sol ser del gust dels diferents regidor i partitis polítics) i cedint progressivament el grau de gestió. El full de ruta pot ser de dues maneres:

  1. Segons el model de gestió:
  • Gestió municipal: No cal corre riscos. L’objectiu principal és la consolidació de la regidoría. Molt control sobre les accions que es duen a terme.
  • Gestió externalitzada: hi ha la possibilitat d’externalitzar les responsabilitats (Assegurances de Responsabilitat Civil, externalitzar els treballadors, etc.). Perdua de la imatge institucional i apropament al col·lectiu.
  • Co-gestió: Cessió d’espais i transparéncia en la gestió (cessió de part de la gestió per actes i activitats i cessió de sales). Es poden crear comissions de treball que treballin de manera autònoma però coordinades amb els referents técnics de joventut.
  • Autogestió: Cessió de gran part de la gestió de l’equipament. Concessió a una entitat o col·lectiu aspectes tals com la programació; cal anar retirant els suport econòmics i humans per part de l’administració, ja que sinó pot crear dependència i el conseqüent retorn al punt anteior.
  1. Segons la participació:
  • Participació passiva: Participar de les activitats com a comsumidor i/o espectador. Creació municipal de programes que contemplin els diferents aspectes referents al col·lectiu jove (formació, treball, oci i lleure, oci nocturn, esports, etc).
  • Participació directa: Participa directament en la organització d’actes i activitats. Tenir en compte incloure entitats i col·lectius joves. Assessorament directe en aspectes referents als i les joves.
  • Participació plena: Autoroganitzar actes i espais. Poden formar part de l’equip técnic de joventut en aspectes integrals com gestió d’activitats, d’espais, de pressupostos municipals, etc. Això permet plena confiança entre l’administració i el col·lectiu jove.

Finalment, totes les polítiques hauríen d’anar adreçades a La participació plena dels i les joves i orientada a l’autogestió del seu pròpi temps i dels seus pròpis interessos. Això garanteix que les accions que es duen a terme sempre tindran l’aprovació de la ciutadanía i la seva cosneqüent complicitat. És per tant una ocasió per treballar un discurs comú, treballat i coherent per tald e fer que aquest somni es faci una realitat.

Bibliografía

  • ELS EQUIPAMENTS JUVENILS A ESTUDI. Diputació de Barcelona. Estudi elaborat per l’equip de La Carpa Recerca i Eines per la Transformació Social, conjuntament amb el personal tècnic de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, i dels tècnics/quesmunicipals de Joventut participants en les diferents fases del projecte realitzat. Desembre de 2010
  • Alcántara Alcántara, Antonio; (2009);Dinamización en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por jóvenes.; en http:quadernsanimacio.net; nº 10; julio de 2009; ISNN 1698-40
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: