Encenent la guspira: Polítics Vs Técnics

Una de les característiques principals és l’estret vincle entre la política i les praxis en la dinamització sociocultural. Els professionals que hi treballem ens trobem en situacions on les dessicions polítiques i els nostres valors i moralitat es contradiuen, abocats a realitzar i dir coses que no sentim pas nostres. Però quin és, doncs, el nostre paper en tot això?

Sincerament, crec que ens trobem en una situació privilegiada, per poder fer-nos escoltar, però no de qualsevol manera, no a qualsevol preu. Sóc conscient que el nostre lloc de treball trontolla cada cop que contradiem una dessició politica però tenim una arma que ells no tenen i no ens poden arrebatar: La nostra formació i experiència.

L’altre dia, en una conversa informal, un col·lega de professió em va dir: “Actualment, el temps de validesa d’una dessició politica és de 24h”. Aquesta frase em va fer reflexionar sobre aquest fet que pel que veig és generalitzada. Ens trobem en una situació de constants canvis, retallades, rescat fiancer, etc… i sabem que hem perdut en poder de pressa de decissió; però a quin grau li afecta a un polític municipal? i a nosaltres?

Doncs bé, la resposta és fàcil: en la capacitat de reacció vers les problemàtiques i les necessitats socials.

Els polítics brillen per la seva ausència ja que no apareixen en els moments més complicats. S’amaguen en els seus despatxos i llençen indicacions contradictòries a tort i dret. És evident que tota aquesta situació els supera, incapaços de donar resposta a les demandes socials  en lloc de canalitzar-les. Per a més inri, recordem que cada cuatre anys hi han unes eleccions, amb canvis de govern, i conseqüentment de politiques i directrius que afecten directament a la ciutatdanía.

Hem de seguir les seves directrius, trencant amb dinàmiques (que hom coneix la feinada que costa generar-les), projectes, i col·lectius per ordre politic? Hem de deixar d’escoltar a l’usuàri? quina continuïtat poden tenir les nostres accions si deixem que ells decideixin? hem de ser el braç executor de les seves (in)decisions? En quina posició ens deixem a nosaltres com a professionals, realitzant accions que sabem que no són ni seràn eficients?

Tot aquest panorama dantesc es dona lloc quan els professionals ens creiem els discursos que els politics generen, canviants a petició dels interessos momentànis i personals (no oblidem que una carrera política no és més que una successió d’èxits socials  i autoproclamats com a pròpis), i a per colmo els fem nostres i ens els creiem.

Doncs jo dic PROU!

De que us han servit anys d’estudi? I tot el vostre vagatge personal i professional?

Doncs és hora de posar-ho en pràctica!

El debat, és obert!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: